La trucada no és sort. És criteri.
En vendes B2B encara circula la idea que “hi ha gent que té do per trucar” i gent que no. Però qualsevol que hagi viscut la prospecció des de dins sap la veritat: una trucada que obre una conversa no és talent innat, és preparació i responsabilitat.
La diferència comença abans de marcar el número
Una trucada qualsevol s’improvisa. Una trucada que activa el pipeline es prepara.
Abans d’agafar el telèfon, un SDR que treballa amb criteri:
- Revisa el sector i el context de l’empresa
- Ajusta el missatge al rol de la persona que atendrà
- Contrasta pain points reals, no frases de manual
- S’assegura de representar bé la marca que porta a la veu
Perquè quan truquem, no sonem com “els de Comadi”. Sonem com tu.
I això exigeix molt més que insistència: exigeix ofici.
Representar una marca en 30 segons
Una trucada freda no és un tràmit tècnic. És el moment on es decideix si algú segueix escoltant o penja.
Aquests 30 segons es juga la credibilitat d’una marca: el to, el respecte, la claredat, la capacitat de connectar i no sonar robòtic.
Per això a Comadi co-creem guions amb màrqueting i vendes, i per això fem 100 trucades al dia per persona amb un objectiu clar: obrir converses reals, no “complir KPIs”.
L’oportunitat no neix a la reunió. Neix a la conversa.
Una trucada qualsevol informa. Una trucada amb criteri descobreix.
Descobreix si hi ha encaix, si el moment és oportú, si val la pena avançar, si hi ha una necessitat que el teu equip comercial pot resoldre.
Cada conversa deixa senyals. Cada senyal activa o no activa el pipeline.
Per això diem que una trucada ben feta no és màgia, i tampoc no és volum. És mètode + preparació + veu humana.
Conclusió
No hi ha trucs secrets. No hi ha l’SDR “tocat per la vareta màgica”. El que existeix és feina de debò.
A Comadi ho veiem cada dia: quan una trucada està ben feta, tot comença aquí.
Nosaltres obrim la porta. Tu tanques la venda.